Vam veure alguns cap grossos de la granota roja. El pantà estava força buit. Al seu voltant varem veure uns quants exemplars d'orquídies.
La pujada al Turó de l'Home ens va oferir una sorpresa prou desagradable en comprovar com està l'ultim tram de carretera d'accès al parking de cotxes, que per altra banda, no he acabat mai d'entendre perquè l'han posat a tanta distancia del turó. Aquest últim tram de carretera està ple de forats que t'obliguen a pujar en primera per tal que el cotxe no et toqui al terra. A més les voreres comencen a estar plenes d'esbarzers que ja ocupen part del vial.... inaudit per una reserva de la biosfera. Jo ja ho he dit a l'evaluador de la UNESCO. Si algú de vosaltres passa per aquest tram de vial i ho creu convenient seria bo que també ho posesiu en coneixement de la entitat que ha de tenir cura del parc.
L'arribada al Turó va compensar a bastament el mal gust de boca del desplaçament, amb la visió d'uns coixins d'Herba de Sant Segimon com feia temps no havia vist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario