Pertanyent a les gallinàcies aquàtiques, aquesta au té el seu hàbitat als aiguamolls i arrossars.
El fet de menjar les arrels de l'arròs ha fet que sigui considerada com una plaga i que s'hagi vist perseguida, sobretot allí on existeixen conreus d'aquesta gramínia.
Pel seu pes (poden arribar a 12 kg) i per la minsa mesura de les seves ales no poden volar, però compensen aquesta mancança amb una gran facilitat per nedar i bucejar.
Quan els mascles assoleixen l'edad de reproducció els hi creixen dos plomalls de color palla a la part posterior del cos que serveixen per atraure les femelles. Els individus joves estan mancats d'aquests guarniments. Aquests plomalls es perden tot seguit de la còpula, necessitant d'un any per tornar a crèixer.
La femella és més petita que el mascle i de colors més apagats. Pon uns 300 ous diaris, d'un atractiu color vermell, després de la còpula durant un període que mai excedeix els 15 dies. D'aquests ous en cove 10, que sempre coincideixen amb aquells que el seu color vermell és més vistós.
Un cop nascuts els pollets, que són de color blau i recoberts d'un suau plumó, els abandona ala seva sort i deixa definitivament el lloc de posta per viure la resta de l'any amb el mascle que fins llavors l'ha alimentat.
Els ous d'aquesta au no són comestibles, però del rovell se'n fa tempera vermell, molt apreciat pels muralistes, ja que resisteix molt bé la intempèrie.
Els mesos de juliol i agost es ot sentir el cant aspre i rotund dels mascles en cel omplint aiguamolls i deltes per atreure les femelles que els contestaran amb la seva veu aflautada i aguda.
Veu dels mascles en cel: grgrgrgrgreeeuuuuuu, grgrgrgrgreeeuuuuuuuu..
Veu de les femelles: zzziuuupiuuu, zzziuuupiuuu....
Als aiguamolls de l'Empordà i als deltes de la Tordera i de l'Ebre es recol·lecten els plomalls dels mascles durant els mesos de setembre i octubre, ja que són molt apreciats pels escandinaus per fer-ne edredons i coixins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario